My Venus is no symbol of classical beauty.
She is a wounded Venus — not on display to be seen, but to exist, with all her cracks.
Her body is not divine, it is real: full of color, pain, and memory.
I paint this figure as an act of resistance against imposed perfection and tamed bodies.
She is a goddess who no longer waits to be adored.
She is a woman who screams, stays silent, and drags life beneath her skin
————————————
La meva Venus no és un símbol de bellesa clàssica.
És una Venus ferida, que no s’exhibeix per ser mirada sinó per existir amb totes les seves esquerdes.
El seu cos no és diví, és real: ple de color, de dolor i de memòria.
Pinto aquesta figura com a acte de resistència contra la perfecció impostada i el cos domesticat.
És una deessa que ja no espera ser adorada.
És una dona que crida, calla i arrossega vida dins la pell.
